L’interès per la cultura etrusca que mostra l’actual societat italiana —especialment la toscana— és conseqüència d’un procés de patrimonialització de caràcter múltiple, complex i de llarga seqüència històrica: des de la recol·lecció de l’objecte, no específicament etrusc, que es va dur a terme a partir del segle XV, fins a la patrimonialització d’aquest passat per raons de caire econòmic que s’està experimentant en el present. El llibre es divideix en dos grans apartats. El primer es dedica a explicar el procés de patrimonialització de la materialitat etrusca, des de la constitució de les primeres col·leccions arqueològiques fins al present. Al segon dels grans apartats s’exposen les interrelacions d’aquest procés de patrimonialització amb les formes de gestió i els usos actuals que es donen a les restes materials de la civilització etrusca, especialment a aquelles que es conserven i s’exposen en museus. \n
