Benvolgut lector:
La novel·la que tens a les mans és molt especial, com en Max: la novel·la que tens a les mans és única, com en Max. La novel·la que tens a les mans és valenta, com en Max.
En Max només té vuit anys i no és un nen com els altres. Ell viu en el seu interior i com menys el molestin, millor. No li agraden els canvis, ni les sorpreses, ni els sorolls, ni que el toquin ni que el facin parlar per parlar. Si algú li preguntés quan és més feliç, segur que diria que jugant amb els legos i planificant batalles entre exèrcits enemics. En Max no té amics perquè ningú no l'entén i tothom vol que sigui d'una altra manera, fins i tot els seus professors i els seus pares. Només em té a mi, que sóc el seu amic des de fa cinc anys. Ara sé que en Max corre perill i només jo el puc ajudar. El problema és que en Max és l'únic que em pot sentir i l'únic que em pot veure. Pateixo per ell, però també per mi. Els pares d'en Max diuen que sóc un "amic imaginari". Espero que a aquestes altures tinguis ben clar que això no és veritat, jo no sóc imaginari.