Saša Stanišic només tenia catorze anys quan, el 1992, la guerra dels Balcans es va estendre a la Bòsnia oriental. D'un dia per l'altre, Stanišic va deixar de ser iugoslau per convertir-se en el fill d'un serbi i d'una musulmana. Com el soldat repara el gramòfon narra les vicissituds d'Aleksandar Krsmanovic, alter ego de l'autor, un noi adolescent que viu a Višegrad, a la vora del riu Drina, i és testimoni innocent d'una guerra brutal i absurda que arrasarà el món de la seva infantesa i l'obligarà a fugir amb els seus pares a Alemanya.Aleksandar deixa enrere el món perdut de la infantesa i el record de l'avi Slavko, un home d'una imaginació poderosa que l'havia iniciat en la màgia d'explicar històries, un art que li resulta indispensable a l'hora d'explicar-se la guerra que acabarà assolant la seva terra natal. Abans de morir, l'avi Slavko ja li havia dit: "Una bona història és com el nostre Drina: mai un rierol tranquil no es filtra sota terra, és un riu impetuós i ample, hi van a parar afluents, s'enriqueix, surt de mare, bull i bramula, aquí i allà es fa menys profund, però és perquè hi ha ràpids en el corrent, obertures a la profunditat, mai xipolleig. Però hi ha una cosa que ni el Drina ni les històries poden fer: no poden tornar enrere".
