La primera vegada que algú s?embarca cap a Mallorca, sempre troba un espontani que li diu, amb cara de circumstàncies, que «les illes ja no són el que eren», amb una mica de sort, potser diu «ses illes», amb el sobreentès «segurament no ignores, talòs, que allà parlen així». Si ens porta a veure un partit de futbol, ens informarà, a la sortida, que aquell dia l?equip local no ha jugat gaire bé; si ens du a escoltar l?orquestra simfònica, que es notava que no havien assajat prou; si ens acompanya a veure una exposició, que els quadres no estaven ben il·luminats. I sempre ens deixarà entreveure, amb satisfacció, que en altres ocasions ell sí que ha vist un bon partit, sí que ha disfrutat d?un bon concert, sí que ha visitat bones exposicions. Pretén fastiguejar-nos? No. El que fa és tractar d?autovalorar-se, però només sap fer-ho a costa nostra: és un esnob. La paradoxa del majordom és un assaig lúcid, documentat i alhora divertit sobre el fenomen de l?esnobisme. I també, és clar, una vacuna per no caure-hi nosaltres també.