El David i en Jan ens expliquen una fascinant visita al Liceu acompanyats per les muses de les pintures del sostre del Saló dels Miralls. Sembla que, quan ningú no la veu, Melpomene està molt atrafegada en els assajos escènics, Euterpe deixa la seva empremta en els assaigs musicals, Terpsícore selecciona el repertori de les companyies de dansa i Clio cerca documentació útil als arxius del Teatre. Totes les filles de Zeus posen el seu gra de sorra perquè les coses vagin bé, encara que s?hagin d?absentar del Parnàs del Saló dels Miralls. Fins i tot Urània resol els problemes tècnics de les produccions i s?assegura que les peces dels decorats arribin a temps.
El llibre, que és una delícia, permet als nois i noies endinsar-se en la complexitat d?un teatre vist per dins i, el que és més important, els permet concloure que l?art que s?hi fa els afecta i que pot ser una companyia valuosa per a tota la vida. Però no només els nois i noies poden treure lliçons útils del llibre de la Montse. També el Liceu, em sembla, pot treure les seves pròpies conclusions: proposar a les nou muses que deixin estar el Saló dels Miralls i acceptin d?entrar-hi en nòmina. Ens estalviaríem, crec, molts maldecaps.