Portada el 1347 per una nau d’Orient, la pesta va ser durant segles, fins al llindar del Set-cents, la gran por de la societat europea.
La medicina no en trobava les causes i, en conseqüència, no sabia aportar un remei eficaç al contagi que no fos l’aïllament dels malalts i la quarantena.
El brot de pesta produïa un col·lapse en la vida de la comunitat, qualsevol activitat era entrebancada o totalment paralitzada, i els ciutadans s’adaptaven amb dificultat a les restriccions.
En aquest llibre, Cipolla ha centrat la mirada en una minúscula vila florentina en temps de la gran epidèmia del 1630: ha descendit entre la gent «malfactora i rebel» de Monte Lupo i ha narrat, juntament amb el clima sobreexcitat i atemorit d’un país en poder de la malaltia, els primers i fatigosos passos d’una política sanitària, l’afermament gradual d’una ciència que s'emancipava de la fe.