En un paisatge idíl·lic, sempre hi ha un pal de la llum que esguerra la fotografia. En un plat de sopa deliciosa, hi ha un pèl del cuiner. En l?amor més sòlid, hi ha sempre aquella ombra de dubte que ens corseca. En un poema sublim, segur que hi sobra una síl·laba. La murga, de Montserrat Costas, és un llibre heterogeni. Hi ha humor, hi ha intel·ligència, hi ha crítica social, hi ha ironia, i per damunt de tot hi ha una poesia personalíssima que és el reflex (o més aviat la refracció) del temps i el lloc on s?ha gestat: la Barcelona dels anys dos mil. El llibre compta amb el pròleg del gran poeta Màrius Sampere i amb la traducció al japonès de Ko Tazawa (Creu de Sant Jordi, 2003)
