L’astronomia va ser una de las àrees del coneixement que més va desenvolupar la civilització egípcia. Les persistents indagacions en aquest camp han proporcionat un sumptuós llegat científic. Una de les seues troballes més preades és el calendari civil de 365 dies, que durant milers d’anys ha estat el més perfecte de l’antiguitat, l’evolució del qual va propiciar la creació del calendari que actualment regeix les nostres vides. Als calendaris, rellotges estel·lars, solars i clepsidres dedica l’autor una atenció especial en aquest llibre. A més, ens descobreix, mitjançant exemples pràctics i l’anàlisi de textos egipcis antics de caràcter cosmogònic, la percepció que tingueren els egipcis de l’inici, forma i fi de l’univers, molt influïda, com no podia ser d’una altra manera, per la complexa religió que professaven, que de manera simbòlica va plasmar aquesta cosmovisió en l’arquitectura dels temples.
José Lull analitza els sostres astronòmics i els textos jeroglífics i ens facilita la comprensió del cel egipci; explica la seua visió dels astres i fenòmens astronòmics més importants i procedeix a la identificació de molts dels estels i constel·lacions. Finalment, aquest treball aplega les principals alineacions astronòmiques efectuades en diverses construccions egípcies, com són les piràmides i temples, i s’hi explica la funció i el simbolisme amb què presumiblement van ser concebudes.
