Per què ens fa tanta por l’home del sac? No perquè no tingui rostre (algunes fades tampoc no en tenen), ni tampoc pel seu aspecte desastrat (les bruixes també el tenen). Probablement, allò que aterreix de la seva figura és el que anuncia: la pura possibilitat de la desaparició, l’horitzó del no-destí, del no-saber, del no-ser. És en aquest horitzó nihilista on indaga el discurs de Damià Bardera. [...] Un assaig breu de discurs àgil i intenció valenta situat en la tradició del nihilisme que ha amarat bona part del pensament i l’escriptura del segle xx.
