Durant anys i anys, els horrors del socialisme real han amagat els errors de la democràcia. Ara, un cop acabats els totalitarismes, les contradiccions, el fet d'incomplir promeses, les mentides, les injustícies dels règims democràtics sorgeixen amb cruesa evident. Les formes tradicionals de representació s'estan esgotant, l'enorme poder dels mitjans esbiaixa la batalla política: els polítics es mostren com una casta amb tendència a eternitzar-se i la fonamental separació de poders es posa en entredit. O pitjor, s'expropia el ciutadà del seu dret a la veritat, dia rere dia més manipulada pels mèdia, i se sent inerme enfront de les allaus d'informació que li arriben. Es fa força necessari de procurar que la democràcia no quedi reduïda a unes formes buides, sinó que retrobi força i legitimitat (el principi de la majoria i la regla d'«un home, un vot»). És possible de tirar endavant una dreta i una esquerra autènticament lliberals? Com pot renunciar una democràcia al principi de la majoria? Com es pot evitar que el principi de la majoria es transformi en un regim? Un assaig de filosofia política per a ciutadans exigents.
