La selecció del que es considera com a patrimoni cultural no és, però, automàtica, ni tampoc és innocent el que s?explica a través seu. Per mitjà del patrimoni cultural es qüestionen o es justifiquen unes formes determinades d?entendre quines són les relacions que s?estableixen entre el patrimoni i les persones i, també, i en conseqüència, quines són les relacions que s?estableixen entre les persones.
Aquest, pensem, que és el gran interès de la gestió del patrimoni cultural. I també el gran interès del com, a qui, de quina manera i amb quins objectius s?educa per mitjà del patrimoni cultural.
El llibre que tenim a les mans, centrat en la relació del patrimoni cultural amb l?educació, la societat i el medi ambient, constitueix una eina excel·lent per ajudar-nos a ser més crítics, i també més conscients, dels significats dels usos del patrimoni cultural.
