A «Dimecres de Cendra», el poeta adreça a una noia anònima un missatge antiascètic i anticlerical:
«No et facis posar cendra [?] que no té res que veure ? la mort, la cendra, amb tu.» Enfront de la
negació de la corporalitat pròpia dels rigors quaresmals, el poeta fa una crida a viure plenament la vida,
el plaer, els sentits.
Joan Maragall (1860-1911) no treballa amb les eines d?un teòleg, sinó amb les d?un poeta, un articulista
i un pensador ?de vegades, amb les d?un místic. Lluny de qualsevol preocupació confessional,
subverteix les concepcions tradicionals sobre el temps i el més enllà a la recerca d?uns moments d?eternitat
que trenquin l?escissió entre la vida i la mort. L?eternitat no és, en Maragall, el que ve després, sinó el que
estem cridats a viure aquí i ara.
Aquest llibre constitueix una biografi a intel·lectual que ens permet acompanyar la gestació i el desplegament
d?unes idees cada vegada més sòlides i personals, fi ns a arribar a «l?últim Maragall». L?escriptor
ens deixa, aleshores, un missatge corprenedor, sens dubte molt més afí a la nostra sensibilitat que a la dels
seus coetanis. I és que aquest és el destí dels clàssics: continuar comunicant, generació rere generació,
amb la mateixa força ?o més? que el primer dia.
