En forma d’assaig, l’Home sobrepassat es pregunta sobre la qüestió metafísica en la societat present. Aquesta pregunta resulta un fet equidistant entre el poeta i el burgès, actualment financer o mercader. El poeta és aquell que sent màximament la desolació metafísica, és a dir, el fet d’haver-nos quedat sense Déu i sense déus. El burgès, i tots som petitburgesos o ho anhelem ser, és aquell que viu sense metafísica, aquell que en realitat necessita no tenir cap mena de metafísica per poder viure, i fer, tal com ha fet, la societat totalment mercantil gràcies al recurs de la tecnologia. Les conseqüències en l’art i el coneixement d’aquesta societat burgesa són palpables en la forma de nihilisme que la constitueix necessàriament. Llavors, perquè el poeta en temps de desolació, com preguntava Hölderlin? I heus aquí que el poeta, tant inútil en tot, resulta ser la cruïlla entre sentir, pensar i ser. El poeta testimonia la crua intempèrie, on existim com mai en el temps, però sense saber.\n