LA NACIÓ DELS CATALANS

Jordi Casassas Ymbert (Barcelona, 1948) es va doctorar a la Universitat de

Barcelona amb una tesi titulada Jaume Bofill i Mates (1878-1933). L?adscripció

social i l?evolució política (1977). Actualment és catedràtic d?història

contemporània a la mateixa universitat. També és director del Grup d?Estudis

d?Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (del 1990 fins ara), de la revista Cercles

d?Història Cultural (del 1998 fins ara) i de la Xarxa Temàtica d?Història Cultural

de l?Àrea Mediterrània (1998-2012). Ha estat codirector de la Biblioteca dels

Clàssics del Nacionalisme Català (30 volums entre 1983 i 1993) i assessor principal

de la Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (12 volums, 1995-

1999). Des del 2012 és membre numerari de la Secció de l?Ateneu Barcelonès.

Entre els temes de la seva especialització sobresurt la història dels nacionalismes

contemporanis i, en especial, del catalanisme. Entre les seves publicacions cal

destacar: Entre Escil·la i Caribdis. El catalanisme i la Catalunya conservadora de

la segona meitat del segle XIX (1991), El futur del catalanisme (1997), Histoire du

nationalisme catalan (2002), El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític

de les identitats (2005) i La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del

segle XX (Afers, 2009).

Aquest llibre analitza històricament les causes de fons, els elements en joc i la

vertebració de les teories, l?acció política i la gestió de les identitats col·lectives

que estan en la base del procés nacional que s?ha obert a Catalunya a l?inici

del segle XXI. Des de fa unes dècades, la historiografia ha adoptat el concepte

de «nacionalització de les masses» per significar els processos històrics a través

dels quals els individus d?una societat han adoptat el sentiment de pertinença a

una comunitat nacional. En els darrers segles, Catalunya no ha disposat de les

estructures polítiques pròpies per impulsar aquesta nacionalització que en altres

bandes ha estat competència de l?estat; per això el cas català és tan interessant.

El llibre parteix de l?anàlisi del cas català en relació amb els altres que integren el

món mediterrani occidental i estudia la contribució del moviment romàntic del

segle XIX a la fixació de les identitats modernes mitjançant l?exemple de l?obra

de Mañé i Flaquer. Així mateix, descriu el paper del sector dels intel·lectuals

en aquest procés nacionalitzador i la contribució cabdal dels dos presidents de

la Mancomunitat, Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. La darrera part del llibre

aborda les dinàmiques socials, polítiques i culturals que s?han desenvolupat en les

darreres dècades a Catalunya i que permeten avaluar la gran densitat històrica

sobre la qual se sustenta el moviment nacional actual.